Notícia
“L'alimentació de les gallines és clau per a la formació d'un ou de qualitat”
2020-03-11
Fa uns dies vam rebre la visita a Liderou d’un grup d’alumnes de la branca de producció i sanitat avícola de 5è curs de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), acompanyats d’Anna Barroeta, Doctora en Veterinària y Diplomada per l’European College of Poultry Veterinarian Science, catedràtica del Departament de Ciència Animal i dels Aliments i experta científica del Servei de Nutrició i Benestar Animal de la UAB. Hem pensat que aquesta era una bona ocasió per parlar amb ella sobre el futur de la professió així com de l’alimentació de les gallines.
“He tingut la sort que la meva activitat professional ha estat vinculada al sector de l'avicultura”, diu Barroeta, amb qui conversar és un plaer pels seus amplis coneixements i el seu plantejament eminentment didàctic i, per sobre de tot, queda palès que viu aquesta professió amb molta passió i compromís. En l’àmbit de la docència, imparteix cursos de grau i postgrau en l'àmbit de la Nutrició Animal i la Ciència Avícola i la seva vessant investigadora, lidera estudis sobre l'efecte dels greixos i els compostos antioxidants del pinso sobre el creixement, la salut intestinal i la qualitat de la carn de pollastre i dels ous. També és membre de l'Associació Espanyola de Ciència Avícola (AECA), que va presidir entre els anys 2011 i 2015, i actualment ocupa la vicepresidència del consell assessor de l’Institut d’Estudis de l’Ou.
Quin perfil de professional dins de la rama veterinària avícola serà el més demandat en el futur?
L'avicultura és un sector que engloba diferents activitats on el veterinari pot exercir la seva funció. En la producció, pot encarregar-se de l’assessorament tècnic a granja, de la nutrició així com el control de qualitat i gestió. La presència del veterinari també és important a empreses farmacèutiques, de complements nutricionals i altres serveis. A més a més, els veterinaris de l'administració, tant en la part de ramaderia com la de sanitat, tenen un paper clau a l’hora d’assessorar i assegurar el compliment de totes les mesures necessàries per obtenir aliments d’alta qualitat.
Finalment, també poden exercir la seva professió en el camp de la recerca i l’educació de futurs professionals. La demanda en un futur proper serà de veterinaris implicats en el desenvolupament d'estratègies per a assegurar la salut i el benestar dels animals, la seguretat i qualitat dels aliments i la sostenibilitat. Totes aquestes activitats professionals són essencials per a la nostra societat.
Quins són els eixos bàsics de la formació dels futurs professionals?
La formació del veterinari s'enfoca a conscienciar sobre la responsabilitat cap a totes les parts implicades a la cadena de producció avícola (empreses, grangers, animals, consumidors i medi ambient...). El veterinari ha de ser conscient que és important per a la societat disposar d’aliments, en aquest cas carn d’aviram i ous, d'alta qualitat i seguretat, aplicant tècniques que assegurin el benestar dels animals i el respecte pel medi ambient.
Quina lliçó aprenen els estudiants de la visita a una granja com la nostra?
Els estudiants tenen l'oportunitat de visitar Liderou, empresa líder en el sector, amb un origen familiar que evoluciona i aplica els nous coneixements que es van desenvolupant. Durant aquestes visites s'interessen molt per conèixer els diferents tipus d'allotjament de les gallines i les seves implicacions tècniques,especialment la cria amb sortida a l'exterior. A més, se sorprenen de la visita a la planta de classificació i etiquetatge dels ous, on coneixen la immediatesa del procés i la importància dels criteris de qualitat i innovació de productes.
Quin paper jugar l’alimentació en la salut i benestar animal de les gallines ponedores?
L'alimentació és una eina fonamental per a mantenir l'estat de salut i benestar de les gallines ponedores, així com per a la formació d'un ou de qualitat. Els experts en nutrició dissenyen programes d'alimentació que consten de diferents pinsos formulats per adaptar-se a les necessitats de cada au, segons la seva genètica, mida i fase fisiològica, per assegurar el seu benestar i la seva salut intestinal, així com la qualitat de l'ou, sense oblidar mai el compromís amb el medi ambient.
Què mengen les nostres gallines?
Les gallines mengen aliments complets i equilibrats elaborats amb ingredients naturals (cereals, proteaginoses, olis, vitamines, minerals i complements), que aporten tots els nutrients necessaris per al correcte funcionament de l'organisme i la formació de l'ou.
De què depèn el color del rovell? I de la closca?
Dels carotenoides del pinso, com la xantofil·la i luteïna que es troben en el blat de moro, a vegades també herba i/o pastura (en el cas de les gallines criades a l’aire lliure) i que donen el color característic groc-ataronjat del rovell de l'ou. També es poden incloure en l'aliment suplements amb poder pigmentant, que poden derivar d'extractes de la flor de marigold (Tagetes erecta) o el pebrot vermell. Per contra, l'alimentació no determina el color de la closca de l’ou que depèn, fonamentalment, de la genètica i l'edat de la gallina.
Quina diferència hi ha entre l’alimentació ecològica i la no ecològica?
La composició i valor nutricional de l'aliment és molt similar als dos sistemes. Ara bé, les principals diferències són les següents:
• L'origen de les matèries primeres, inclosa l'herba i pastura, ha de ser ecològic.
• Si l'herba i/o pastura és insuficient, han d'afegir-se farratges diàriament.
• No es poden incorporar aminoàcids individuals ni pigmentants de síntesi química.
• Davant la dificultat d'incorporar pigmentants ecològics, els ous de les gallines ecològiques solen tenir una pigmentació més groguenca que els ous de gallines dels altres sistemes d'allotjament (camperoles, sòl i gàbia enriquida). A més, el consum addicional d'herba, pot donar variacions en el color del rovell segons el consum individual de cada gallina.
Hi ha diferències nutricionals entre uns ous i altres?
Els ous tenen una composició nutricional similar, amb petites variacions que depenen de la mida de l'ou (segons l'edat de la gallina) i de l’alimentació. La composició en àcids grassos del rovell de l'ou ve determinada per la composició d’aquests en l'aliment consumit. Si la gallina consumeix aliments rics en àcids grassos omega 3 (per exemple, quan consumeix insectes, herba o pinso enriquit) augmentarà el contingut d'aquests àcids a la composició l'ou. Aquestes variacions tenen poca repercussió sobre la quantitat de nutrients aportats en la dieta dels consumidors. L’important és valorar la composició nutricional de l’ou en sí mateix i incorporar-lo a una dieta i un estil de vida saludable.
El test dels #EggsLoversLiderou
Quin és el plat amb ous que més li agrada?
Ous escalfats. Però, m’agraden tots. Clara feta, rovell tou.
Ous: per esmorzar, dinar, berenar o sopar?
Per esmorzar , per dinar i per sopar...
Quants ous menja a la setmana?
Al voltant de sis.
Expliqui’ns el seu truc definitiu a la cuina per fer l’ou perfecte?
Per fer un ou ferrat és importantíssim fer servir ou fresc (pocs dies des de la posta). En canvi, per un de cuit és millor fer-ne servir un de més vell (més dies des de la posta).
La truita de patates, amb o sense ceba?
Totes dues.
Els ous ferrats, amb ‘puntilla’ o sense?
Amb ‘puntilla’!
I la pregunta del milió: què va ser primer, l’ou o la gallina?
L’ou, perquè les gallines venen dels rèptils....
